Durant el funcionament a llarg termini-de la bomba d'aigua, és habitual experimentar un desgast a la carcassa del coixinet del bastidor del coixinet de la bomba, desgast de la posició del coixinet, esquerdes i ruptura del cos de la bomba, desgast per cavitació i erosió de la bomba d'aigua. Després que es produeixin els problemes anteriors, la solució tradicional per a les empreses és reparar-los mitjançant soldadura o raspallat i xapat, però tots dos tenen certs inconvenients: l'estrès tèrmic generat per la soldadura a alta temperatura no es pot eliminar completament, cosa que pot causar fàcilment danys materials i provocar flexió o fractura dels components; Tanmateix, el raspall elèctric està limitat pel gruix del recobriment i és propens a pelar-se. Tots dos mètodes utilitzen metall per reparar el metall i no poden canviar la relació d'ajust "difícil a dur". Sota l'acció combinada de diverses forces, encara causarà més desgast. Els països occidentals contemporanis sovint utilitzen materials compostos de polímers com a mètode de reparació dels problemes anteriors, que tenen una forta adhesió, una excel·lent resistència a la compressió i altres propietats completes. L'aplicació de materials polímers per a la reparació es pot fer sense desmuntatge ni mecanitzat. No hi ha influència de l'estrès tèrmic de soldadura i el gruix de reparació no està limitat. Al mateix temps, el material metàl·lic del producte no té la flexibilitat, que pot absorbir l'impacte i la vibració de l'equip, evitar la possibilitat de més desgast i allargar considerablement la vida útil dels components de l'equip, estalviant molt temps d'inactivitat per a les empreses i creant un gran valor econòmic.
Balanç estàtic de l'impulsor
Quan el rotor de la bomba d'aigua funciona a gran velocitat, si la seva massa és desigual, es generarà una gran força centrífuga durant la rotació, provocant vibracions o danys a la bomba d'aigua. L'equilibri del rotor s'aconsegueix mitjançant el balanç de masses dels seus diferents components, inclosos l'eix, l'impulsor, la màniga de l'eix, el disc d'equilibri, etc. Per tant, la verificació de l'equilibri estàtic s'ha de dur a terme en impulsors de nova instal·lació. El mètode específic és:
(1) Instal·leu l'impulsor a l'eix fals i col·loqueu-lo al banc de proves d'equilibri estàtic que s'ha ajustat horitzontalment. Hi ha dues pistes al banc de proves i el fals eix pot rodar lliurement sobre elles.
(2) Marqueu el costat de l'impulsor que és més pesat. Si la qualitat de l'impulsor està desequilibrada, el costat més pesat sempre gira automàticament cap avall. Afegiu blocs pesats (utilitzant cola de superfície o pinces per afegir o treure plaques de ferro) a la posició simètrica de la part més pesada (és a dir, el costat més lleuger) fins que l'impulsor es pugui aturar en qualsevol posició.
(3) Peseu el pes del bloc ponderat. No afegint pes al costat més lleuger de l'impulsor, sinó reduint el pes al costat més pesat per aconseguir l'equilibri de l'impulsor. Quan es redueix el pes, es pot fer servir el fresat o la mòlta amb una mola (quan la quantitat d'eliminació no és gran), però és important tenir en compte que la profunditat de fresat o mòlta no ha de superar un-terç del gruix de la placa de coberta de l'impulsor. La desviació permesa de l'impulsor després de l'equilibri estàtic no ha de superar el producte del diàmetre exterior de l'impulsor i 0,025 g/mm. Per exemple, per a un impulsor amb un diàmetre de 200 mm, la desviació permesa és de 5 g.
Desmuntatge i muntatge de l'acoblament
(1) Quan traieu l'acoblament, no el pegueu directament amb un martell. En comptes d'això, utilitzeu una vareta de coure com a coixí i colpeja el nucli d'acoblament en lloc de la vora exterior, ja que és molt susceptible a danys. La manera més ideal és utilitzar un ganxo per desmuntar l'acoblament. Per a les bombes d'aigua-petites i mitjanes, l'acoblament és fàcil de treure a causa del seu petit ajust d'interferència. Per a les bombes d'aigua més grans, hi ha una interferència significativa entre l'acoblament i l'eix, de manera que l'acoblament s'ha d'escalfar durant el desmuntatge.
(2) En muntar acoblaments, presteu atenció als números de clau (per a acoblaments amb dues o més claus). Quan utilitzeu una vareta de coure per colpejar, cal parar atenció a la zona afectada. Per exemple, en tocar la cara final del forat de l'eix, és fàcil fer que el forat de l'eix es redueixi, cosa que fa que sigui impossible que l'eix passi; Tocar la vora exterior de la roda pot danyar fàcilment la planitud de la cara de l'extrem, cosa que afectarà la precisió de la mesura quan s'utilitzi un calibre per a l'alineació en el futur. Per a acoblaments amb gran ajust d'interferència, s'han d'escalfar abans de la instal·lació.
(3) Les clavilles d'acoblament, les femelles, les volanderes i els coixinets de goma han de garantir que les seves respectives especificacions i mides siguin coherents per evitar afectar l'equilibri dinàmic de l'acoblament. S'han de fer les marques corresponents als cargols d'acoblament i als forats corresponents dels passadors d'acoblament per evitar una instal·lació incorrecta.
(4) L'ajust entre l'acoblament i l'eix generalment adopta un ajust de transició, que pot provocar una petita interferència o espai lliure. Per a acoblaments amb nuclis de rodes més llargs, es pot utilitzar un ajust de transició més fluix, ja que el forat de l'eix és més llarg i la superfície és rugosa i desigual, cosa que naturalment produirà alguna interferència després del muntatge. Si es troba que l'ajust entre l'acoblament i l'eix és massa fluix, afectant la concentricitat del forat i l'eix, s'ha de realitzar una soldadura de reparació. La perforació o el revestiment de coure a l'eix és una solució temporal i no es pot considerar un mètode ideal.
